30 de enero de 2014- 5ª temporada

          Margarita, Pau, José Ignacio, Joan, Paqui, Jesús y Enrique. 

          En esta primera reunión de la 5ª temporada, comentamos animadamente el libro Balones Fuera y la película El Profesor

EL PROFESOR- 30 de enero de 2014

El Profesor (2011). EE.UU.

Quizá haya que comenzar aclarando que el título original de la película protagonizada por Adrien Brody no es “El profesor” sino “Detachment”: desapego, distanciamiento, indiferencia, separación, desinterés, etc. Un título mucho más adecuado al tema que trata la película. La película explica cómo los docentes nos movemos obligatoriamente a lo largo de un continuo en cuyos extremos están la implicación por un lado, y el desapego por otro. Encontrar el equilibrio entre la falta de implicación y estar excesivamente comprometidos emocionalmente, parece que puede ser la clave para sobrevivir en esta profesión. Es una película cruda, y aún así, no tan lejos de la realidad como puede pensarse. Quizá por eso resulta creíble: sabemos que son exageradas las situaciones que se relatan, pero por otro lado, las percibimos como situaciones posibles. La película presenta múltiples situaciones y múltiples interpretaciones que proponen multitud de interrogantes sobre nuestro trabajo: ¿Hasta dónde influimos los profesores y profesoras en nuestro alumnado, si es que lo hacemos? ¿Hasta dónde puede o debe comprometerse el profesorado? Los padres, ¿de verdad están presentes en la educación de sus hijos e hijas? En “Detachment”, ningún padre acude al centro en la noche de los padres. Los exámenes estandarizados: ¿qué papel juegan en la educación? En la película, se utilizan como manera de buscar unos resultados que aumenten el valor inmobiliario de la zona (atraer mediante resultados a familias con más medios); etc

La película acaba de forma desoladora: Adrien Brody leyendo un fragmento de “La Caída de la Casa Usher”, frente a un aula destrozada mientras el viento, que sopla silencioso en las aulas y pasillos de un centro abandonado,  arrastra los papeles que inundan el suelo y que escenifican… ¿el fin de la educación? 

José Ignacio del Barco

30-01-2014

BALONES FUERA- 30 de enero 2014

Subirats, M. y Tomé, A. (2007). Ed. Octaedro. Barcelona.

Amb la lectura del llibre “Balones fuera”., de Marina Subirats y Amparo Tomé(2007) he de dir que he gaudit i he aprés bastants coses.

Començaré per una afirmació que m’ha semblat molt interessant. Quan fan referència a l’escola mixta indiquen que no s’ha de parlar de fracàs, sinó tot al contrari, ha sigut un èxit extraordinari de possibilitats culturals i professionals per a les dones. La societat en general i les autoritats educatives en particular parlem habitualment de fracàs escolar. Caldria preguntar-se quin és el subjecte de una l’afirmació tan contundent, sense matisos.

El llibre consta de tres capítols. En el primer expliquen el que entenen per coeducació, en el segon descriuen les estratègies per a la construcció d’un espai coeducatiu, i en el tercer presenten un proposta per visualitzar el sexisme en l’espai escolar de l’esplai, i pautes d’actuació per tal de modificar els comportaments.

Fan una diferenciació entre sexe i gènere. El sexe ve determinat per la biologia. Al néixer la dotació genètica determina les característiques del sexe. El gènere està condicionat per la societat y la cultura en la que una persona neix. Les característiques del gènere són els comportaments que la societat atribueix a les dones o als homes. El gènere és un sistema d’identificació y de comportaments que marca el que han de fer les persones, i introdueix limitacions en les possibilitats de desenvolupament de les persones. Les autores afirmen que un fet invariant en  totes les societats és que “el gènere masculí és superior al gènere femení”.

Les autores indiquen que parlar de la tendència natural és erroni. Segon elles, hi ha que deixar que les persones pugen decidir com volen viure, quin són els seus interessos i els seus desitjos sense establir motlles de comportament. En concret, el model educatiu ha d’oferir totes les possibilitats a totes les persones i que cadascuna puga trobar allò que millor s’adeqüe a les seves necessitats personals. La desaparició del gènere s’ha iniciat en la nostra cultura, i que comporta una obertura de possibilitats humanes. El pas cap a una elecció individual en funció dels interessos de cada persona. Sense les limitacions imposades per l’entorn en l’etapa de socialització familiar o la socialització reglada de l’àmbit escolar.

Al centrar la seva atenció en l’àmbit escolar fan una anàlisi històric de l’escola. Comencen amb l’escola segregada per sexes. Segon les autores, l’escola que separa per sexes està fonamentalment pensada pels barons. És una escola plantejada com d’adquisició de coneixements de caràcter intel·lectual. L’educació de les dones era secundària. Per a elles, l’escola mixta ha demostrat en pocs anys els beneficis que ha suposat per a les dones. Afirmen, que no s’ha de parlar de fracàs de l’escola mixta, sinó tot al contrari, ha sigut un èxit extraordinari de possibilitats culturals i professionals per a les dones.

Després de la lectura del llibre em vaig dedicar un dia a reflexionar sobre les persones que degut al seu comportament són expulsades temporalment del centre, és a dir vaig veure el que havia vist moltes vegades però amb altres ulleres. Durant el curs 2012/2013 de 53 persones amb problemes de disciplina, el 17% eren xiques i el 83% eren xics.

Curs 2012/13	Xiques	Xics
Primer trimestre	4	7
Segon trimestre	4	21
Tercer trimestre	1	16
Total	44	9

És a dir, de cada 5 persones que tenen de forma reiterada comportament inadequats són 4 són xics. Quant vaig mirar per cursos, de cada 3 persones 2 eren del primer cicle (primer i segon d’eso).

Joan Pons i Tomàs

30 – 01 -2014