22 de febrero- ZYGMUNT BAUMAN: Los retos de la educación en la modernidad líquida

Joan Pons i Tomàs

Al llegir el llibre de Zygmunt Bauman (2007), “Los retos de la educación en la modernidad líquida”, diré que m’ha agradat. M’ha fer pensar, i he pres posició enfront de moltes de les idees que es manifesten en el llibre, pense que la idea de l’autor és presentar-nos el concepte de modernitat líquida, però que no hi està d’acord amb ella.

FRASES PER PENSAR

· En el pròleg es dona un definició d’aquí va dirigit el missatge, al afirmar que “el jovent sap canviar de direcció, adaptar-se a circumstàncies variables, detectar d’immediat els moviments que comencen a produir-se actualitzant i rectificant la seua pròpia trajectòria” (p.14)

· Esperar s’ha convertit en una circumstància intolerable (p.21). La posició de cadascú en l’escala jeràrquica es mesura per la capacitat per reduir o fer desaparèixer per complet el temps que separa el desig de la seva satisfacció. L’ascens en la jerarquia social es mesura per la creixent habilitat per obtenir el que u vol ara, sense demora. (p. 22)

· Una jove de 18 anys declarava: ”No m’agradaria, al fer un repàs a la meva vida, veure que vaig trobar una feina i vaig romandre en ella per a sempre solament perquè era segur” (23). Seria terrible a eixa edat pensar el contrari.

· L’educació tenia valor en la mesura que oferia coneixement de un valor que durava. En la “modernitat líquida” les possessions que duren han perdut el seu antic encant. (p. 26).

· En el món de la modernitat líquida, la solidesa de les coses s’interpreta com una amenaça. La perspectiva de carregar amb una responsabilitat de per vida es rebutja com alguna cosa repulsiva i alarmant. (p. 28)

· La capacitat de durar molt de temps i servir indefinidament al seu propietari ja no juga a favor d’un producte... El consumir d’avui no es defineix per acumulació de coses, si no pel breu goig de les coses... ¿perquè el cabdal dels coneixements adquirits durant els anys passats en el col·legi o en la universitat hauria de ser l’excepció a eixa regla universal?. (p. 29)

· L’aprenentatge esta condemnat a ser una recerca interminable d’objectes sempre esquius... I les recompenses per obrar de forma apropiada tendeixen a traslladar-se diàriament a llocs diferents. (p. 33)

· Els nous termes transmeten un missatge de volatilitat, de fluïdesa, de flexibilitat y de curta vida. Les persones van a la recerca d’organitzacions d’estructura no molt ferma fàcil de reunir, desmantelar y reorganitzar segon ho requereixen les circumstancies canviants, notificant-ho amb molt poca antelació o directament sense previ avís (p. 34)

COMENTARI

Des del meu punt de vista, la idea del Club de lectura, és una idea oposada a la modernitat líquida. El fet d’estar aquí comentant un llibre és representatiu del món sòlid. En la modernitat líquida, haguerem format un Club de lectura internauta i penjaríem les opinions en diferents moments, segurament en un temps determinat, i sense presència física. A mi m’agraden les opinions i la visualització de les persones. El cara a cara. Sóc conscient que de l’altra manera la participació podria ser més ampla, inclòs podrien participar persones que ara no ho poden fer, és a dir de diferents part del món. Durant la lectura, hi ha moments que he recordat propaganda de les targetes de crèdit que deien “sigues lliure comprant litres de gasolina on vulgues”, o quan arriben les rebaixes i en la radio una propaganda diu “estalvia compulsivament comprant”. Pense que la modernitat líquida deixa fora a totes les persones que no entren en la definició de “jove”. La modernitat líquida es presentada per l’autor com persones que no volen responsabilitats, o persones que volen flexibilitat. Jo crec en les responsabilitat personals, i admire les persones que tenen cura d’altres que no es poden valdre per sí mateix. Podria entendre que l’autor està parlant del nomadisme del segle XXI, les persones, han d’estar al servei del mercats, sense drets, ni lligams. En algun moment em recorda la societat esclavista.

Joan Pons i Tomàs