McCourt, Frank (2005). El professor.
Editorial Bromera. Alzira (València).
La
lectura d’aquest mes és un recull d’experiències com a professor en centres
d’educació secundaria a Nova York amb referències constants a la seva infantesa
irlandesa.
És
molt fàcil sentir empatia amb el professor McCourt. En primer lloc m’he sentit
identificat en moltes de les situacions que es donen dintre de l’aula. En segon
lloc en algunes de les referències centrades en l’ensenyament catòlic irlandès
que li va deixar un sentiment permanent de culpa, de pecat i de por; o la
concepció de proximitat al dimoni que es tenia de les persones que escrivien en
l’esquerra en les escoles catòliques irlandeses (valencianes, espanyoles...?).
He
gaudit amb la lectura novel·lada d’una vida professional dedicada a
l’ensenyament. Les vivències pedagògiques de l’autor van modificant-se al llarg
del llibre a mesura que va passant pels centres de formació professional fins
que arriba al centre Stuyvensant on hi ha una selecció prèvia dels estudiants.
Com a professor de llengua que llig i corregeix molts textos té una visió guiada
de la vida de les famílies americanes i de la seva procedència molt diversa
Per
a mi, alguns del moments suggerents són: la utilització dels justificants com a
material pedagògic per treballar l’escriptura; els dies de portes obertes; la
relació de parella entre un xic de procedència italiana i una xica irlandesa
que acaba amb la palissa que rep l’italià per part d’un grup de xics irlandesos
(situació que variant la procedència de les persones ha passat recentment en el
nostre centre); la desaparició del problemàtic Kewin en Vietnam; l’eixida al
cinema amb un grup de xiques afroamericanes; el concepte de professor dur que
guia la classe cap a una solució matemàtica elegant i el concepte de professor
que fa preguntes, suggeriments i que provoca confusió per motivar l’alumnat;
les receptes de cuina i la música, la tasca de les autoritats que vigilen la
programació; ...
Acabaré
el comentari del llibre senyalant dues de les moltes preguntes que apareixen al
llarg del llibre.
Una
pregunta li fan els estudiants al professor McCourt: “Com és que parla anglès
si ve d’un país estranger que no és Anglaterra?”. Aquesta pregunta llegida per
una persona que viu en un país amb una problemàtica permanent pel nom de la
llengua (català o valencià?) fa que la resposta que dona el professor McCourt
siga magnífica i molt didàctica.
L’altra
pregunta se la fa el professor McCourt al reflexionar sobre quina és la seva
tasca com a professor. Reflexió necessària en la doble vessant de personal i
col·lectiva.
Podria
ser que aquest club de lectures pedagògiques formarà part d’eixa necessitat de
reflexió col·lectiva sobre la tasca del professor.
Joan Pons
