El Professor

McCourt, Frank  (2005). El professor. Editorial Bromera. Alzira (València).

La lectura d’aquest mes és un recull d’experiències com a professor en centres d’educació secundaria a Nova York amb referències constants a la seva infantesa irlandesa.

És molt fàcil sentir empatia amb el professor McCourt. En primer lloc m’he sentit identificat en moltes de les situacions que es donen dintre de l’aula. En segon lloc en algunes de les referències centrades en l’ensenyament catòlic irlandès que li va deixar un sentiment permanent de culpa, de pecat i de por; o la concepció de proximitat al dimoni que es tenia de les persones que escrivien en l’esquerra en les escoles catòliques irlandeses (valencianes, espanyoles...?).

He gaudit amb la lectura novel·lada d’una vida professional dedicada a l’ensenyament. Les vivències pedagògiques de l’autor van modificant-se al llarg del llibre a mesura que va passant pels centres de formació professional fins que arriba al centre Stuyvensant on hi ha una selecció prèvia dels estudiants. Com a professor de llengua que llig i corregeix molts textos té una visió guiada de la vida de les famílies americanes i de la seva procedència molt diversa

Per a mi, alguns del moments suggerents són: la utilització dels justificants com a material pedagògic per treballar l’escriptura; els dies de portes obertes; la relació de parella entre un xic de procedència italiana i una xica irlandesa que acaba amb la palissa que rep l’italià per part d’un grup de xics irlandesos (situació que variant la procedència de les persones ha passat recentment en el nostre centre); la desaparició del problemàtic Kewin en Vietnam; l’eixida al cinema amb un grup de xiques afroamericanes; el concepte de professor dur que guia la classe cap a una solució matemàtica elegant i el concepte de professor que fa preguntes, suggeriments i que provoca confusió per motivar l’alumnat; les receptes de cuina i la música, la tasca de les autoritats que vigilen la programació; ...

Acabaré el comentari del llibre senyalant dues de les moltes preguntes que apareixen al llarg del llibre.

Una pregunta li fan els estudiants al professor McCourt: “Com és que parla anglès si ve d’un país estranger que no és Anglaterra?”. Aquesta pregunta llegida per una persona que viu en un país amb una problemàtica permanent pel nom de la llengua (català o valencià?) fa que la resposta que dona el professor McCourt siga magnífica i molt didàctica.

L’altra pregunta se la fa el professor McCourt al reflexionar sobre quina és la seva tasca com a professor. Reflexió necessària en la doble vessant de personal i col·lectiva.

Podria ser que aquest club de lectures pedagògiques formarà part d’eixa necessitat de reflexió col·lectiva sobre la tasca del professor.

Joan Pons